Les narratives exclusionistes i de discriminació que sorgeixen a tota Europa també arriben a Espanya i per tant a la Ciutat de Barcelona. Per posar un exemple, en un grup de formació amb 15 persones adultes a Espanya, 3 participants se sentirien incòmodes amb un/a company/a musulmà o del poble gitano.

En aquest context, el patrimoni cultural, és a dir, les tradicions i els ritus que ordenen i cohesionen la nostra societat, és una eina essencial per recuperar el passat plural d'Europa en favor d'espais de convivència inclusius i segurs. Segons l’informe “Barcelona: Futur Sostenible”, el patrimoni cultural no només engloba els edificis i els paisatges, sinó que també inclou tots aquells valors immaterials i pràctiques culturals que enriqueixen la vida i faciliten “la convivència, a través de la (re)creació de significats comuns i d’una identitat que pot ser compartida per persones molt diferents.” Precisament per això, s’ha de fer conèixer i entendre a les persones que visiten la ciutat, però abans i amb més èmfasi a aquelles que hi viuen en ella.

​

La conferència internacional té l’objectiu de presentar el resultat del procés que va començar al 2020 amb el projecte de Erasmus+ “REBELAH: Religion, beliefs, and laicity in cultural heritage to foster social inclusion in adult trainings”, cofinançat per la Comissió Europea. Des de la preparació del projecte es va realitzar un procés d’investigació i pilotatge amb sis organitzacions a quatre països europeus: La Xixa i La Fundació Ibn Battuta a Barcelona, Storytelling Centre a Amsterdam, Kepes a Budapest, Elan Interculturel a Paris i la Facultat de Teologia i Estudis Religiosos (grup a càrrec del Màster en Religió i Patrimoni Cultural), de la Universitat de Groningen.