La Metodologia de La Xixa
La Xixa treballa a partir de la unió de tres eixos: les eines teatrals metodologia Teatre dels i les Oprimides (TO) i Teatre Fòrum, el Treball de Processos, i metodologies participatives i creatives d'Investigació-Acció.
La Xixa treballa a partir de la unió de tres eixos: les eines teatrals (metodologia Teatre dels i les Oprimides (TO) i l'eina de Teatre Fòrum), el Treball de Processos, i altres Metodologies Creatives i d'Investigació-Acció. Aquests tres eixos tenen elements en comú (són crítics en la mesura en què qüestionen les relacions de poder, són participatives, ofereixen marcs de creació de coneixement, treballen a partir de processos de cíclics de presa de consciència i estan orientats cap a la transformació social a favor d'un món més just). A més, permeten eines que es complementen.
A continuació detallem de manera esquemàtica els tres eixos i metodologies:
Teatre de les Oprimides
Referent principal: Augusto Boal
El Teatre de l'Oprimit posa el teatre al servei de l'educació i l'apoderament col·lectiu.
El Teatre de l'Oprimit/les Oprimides desenvolupat a la dècada dels setanta pel dramaturg brasiler Augusto Boal ha constituït una de les principals eines de la comunicació participativa i per als moviments d'educació popular llatinoamericans. A diferència de moltes vessants del teatre social, el Teatre de l'Oprimit (TO) és un teatre polític. És un assaig col·lectiu d'emancipació. Basat en l'epistemologia de la Pedagogia de l'Oprimit, el TO permet analitzar mitjançant el teatre els abusos de poder perpetrats i perpetuats de forma sistèmica a les nostres micro-estructures quotidianes. Aquesta metodologia consta de diverses eines: Teatre Imatge, Teatre Fòrum, Teatre Legislatiu, L'Arc-Iris del Desig, Teatre Invisible i Teatre Periodístic. El TO utilitza jocs teatrals per des-mecanitzar les nostres percepcions, fent-nos conscients dels nostres filtres culturals mitjançant l'explicitació i col·lectivització dels nostres propis conflictes i experiències. La col·lectivització de les problemàtiques individuals, i posterior extrapolació a una història grupal, permet buscar alternatives col·lectives a situacions que solen resultar de difícil solució des d'una postura individual.
El Teatre Fòrum és la principal eina de la metodologia. Al Teatre Fòrum, els actors i actrius desenvolupen una peça de teatre curta basada en la col·lectivització de les pròpies experiències dels actors i actrius, o acte-activistes. Aquesta peça es compon principalment de diverses caracteritzacions: el / la oprimida, el / la opressora, els / les aliades i el / la Curinga. El Curinga és el personatge que interactua amb el públic, és a dir, amb els espectactors i espectactrius. El postulat de la peça és que el / la oprimida sempre té capacitat d'acció per enfrontar a l'opressor / a. En el moment de major conflicte, el Joker o Curinga deté la peça. Mitjançant el diàleg obert per part del públic es proposen alternatives per intentar solucionar el conflicte en escena. El Curinga aleshores convida l'espectactor o l'espectactriu a substituir un dels personatges en escena. Es proven tantes alternatives com propostes sorgeixin.
Text extret d'aquí.
Treball de Processos
Referent principal: Arnold i Amy Mindell
La Psicologia Orientada a Processos ens ajuda a prendre consciència sobre com percebem i vivim les seves experiències, i ofereix eines per a aprendre a canviar l'enfocament.
El Treball de Processos (TP) o la Psicologia Orientada a Processos (POP) ofereix un model que integra i utilitza contribucions de diverses disciplines per a facililtar la transformació i el creixement tant individual com col·lectiu. La seva metodologia s'aplica en diferents àrees: desenvolupament comunitari i organitzacional, capacitació en diversitat i lideratge, psicoteràpia individual i familiar, consultoria en relacions i facilitació grupal.
El Treball de Processos se centra bàsicament en desenvolupar un estat de consciència; és a dir, ajudar les persones i els grups a adonar-se de com perceben i viuen les seves experiències, aprendre a canviar el seu enfocament i descobrir la informació que no noten o que marginen, i que limita la seva capacitat de resposta. Gran part de la informació que necessitem per a transformar/nos i créixer, no és percebuda perquè és un repte per a la nostra consciència ordinària. Sense adonar-nos, marginem certs aspectes -que anomenem subjectius- de la nostra experiència quotidiana: emocions, desitjos, somnis, intuïcions, fantasies, estats d'ànim, etc., perquè entren en conflicte amb el nostre sistema de creences bàsic o amb la cultura dominant a la qual pertanyem. Per tant, no ens permetem de sentir o parlar d'experiències que estan fora del marge de la nostra consciència ordinària i poder percebre senyals i informació d'una realitat no ordinària. Afortunadament, el que marginem no desapareix, només pren camins diferents per manifestar-se i ser pres en compte, ja sigui a nivell personal o col·lectiu.
La informació -igual que l'energia- no es crea ni es perd, només es transforma; generalment pren la forma d'alguna cosa que no atrau o ens pertorba. Els símptomes corporals i malalties, les tendències addictives i addiccions, els somnis o desitjos impossibles, els accidents sobtats, els problemes de relació, mals estats d'ànim canviants o difícils, els conflictes grupals, les tensions mundials, etc. tenen un "per què" encara que el seu significat o valor no sigui comprensible inicialment. El TP consisteix en, d'una banda, l'aprenentatge cognitiu (teories, mètodes i estructures) i, alhora, requereix un profund treball intern i una actidud "espiritual" que ens permeti aprofitar fins i tot els pitjors problemes i les situacions més polaritzades com a oportunitats per a despertar els grans dons de les persones. El TP ens ensenya a connecta amb el nostre ser més profund i aprendre a fluir creativament enmig de circumstàncies extremes.
Text extret d'aquí.
Metodologies Creatives i Participatives
Referent principal: Paulo Freire
Les Metodologies Participatives permeten que un grup amb interessos diversos adquireixi un paper protagonista en l'anàlisi de la seva pròpia realitat i en la presa de decisions que l'afecten.
L'educació popular és una filosofia i una pedagogia basada en el concepte d'educació liberalitzadora de Paulo Freire en la qual:
a) Tots els agents són susceptibles d'ensenyar i d'aprendre.
b) Tots els agents són amos d'algun coneixement.
c) Tots els agents són subjectes del procés i mai objectes del procés.
d) Tots els agents tenen el mateix dret a parlar i ser escoltats.
e) Tots els agents tenen el mateix dret a proposar problemes, opcions, continguts i solucions.
La investigació-acció participativa (IAP) consolida aquesta forma d'ensenyar-aprendre en un mètode de creació de coneixement. L'educació popular i la IAP analitzen com, en els contextos socials, els homes i les dones perden la seva humanització a través de la no reflexió de les situacions de poder, i per tant perden la seva capacitat innata per a la transformació (Freire, 1973). Els subjectes que participen en aquests processos són generadors de coneixement i agents de transformació simultàniament.
L'educació popular i la IAP es basen en un cicle de conscienciació mitjançant el qual reflexionem-actuem-reflexionem per a prendre consciència cultural, consciència dialògica i consciència sobre les estructures de poder.
